Les principals conclusions de la Jornada es recullen breument en els punts següents:Evolució en els darrers anys i situació actualEn aquests deu darrers anys s’han fet avenços importants en matèria de coordinació i col·laboració entre les administracions locals i l’Agència de Salut Pública de Catalunya, així com entre els tècnics de les administracions locals i els equips territorials de salut pública. En aquest sentit, ha tingut una especial rellevància la signatura de convenis de col·laboració, que han permès potenciar la intervenció en seguretat alimentària a l’àmbit municipal i especialment als municipis petits.S’ha donat impuls a la millora del control oficial i a la seva eficiència mitjançant eines com per exemple les de classificació i priorització en funció del risc dels establiments alimentaris.També s’ha avançat en l’avaluació de resultats mitjançant iniciatives com els cercles de comparació intermunicipal, iniciativa mitjançant la qual s’han anat incorporant cada vegada més municipis a un treball de col·laboració i comparació de resultats sobre la base d’indicadors que constitueix un marc enriquidor d’aprenentatge i millora.S’han desenvolupat experiències basades en la col·laboració d’altres agents que poden intervenir en alguna fase del control. Per exemple, en el cas de Barcelona, s’ha fet formació a cossos de seguretat (Guàrdia Urbana) que intervenen en el control del transport d’aliments.S’ha observat una implantació de sistemes d’autocontrol i de formació que és desigual, atesa la gran variabilitat existent quan a la tipologia dels establiments. Així, l’aplicació de sistemes d’autocontrol i formació és més important als establiments que pertanyen a cadenes o franquícies respecte a l’aplicació als petits establiments, que treballen de forma independent i no compten amb un referent corporatiu. Als petits establiments independents s’observa que l’autocontrol i la formació no han assolit els nivells desitjables i no mostren un tendència positiva en els darrers anys.S’ha vist que els recursos disponibles no s’han ajustat a les necessitats existents, vistos el nombre, l’atomització i la distribució territorial del sector detallista i la restauració. A més, hi ha hagut un augment de la càrrega de treball, ja que determinades tipologies d’establiments, com per exemple els forns de pa, han passat a ser de competència municipal a causa de canvis normatius. I, així mateix, la despesa per habitant en seguretat alimentària es manté molt per sota de la d’altres polítiques municipals, de manera que se situa al voltant d’un euro per persona, i ha mostrat una tendència descendent durant la crisi. Aquesta limitació de recursos fa necessari que s’apliquin sistemes innovadors d’intervenció que millorin l’eficiència, com per exemple la priorització en funció del risc o el control mitjançant mostreig. Existeixen experiències en les quals s’ha desenvolupat un control oficial per mostreig d’establiments que pertanyen a cadenes o franquícies, mostreig que, juntament amb la interlocució directa amb els serveis corporatius centrals de cada empresa, permet millorar l’eficiència i els resultats obtinguts. D’altra banda, en el cas dels establiments pertanyents a alguna comunitat concretat (xinesa, pakistanesa, etc. ) es treballa amb interlocutors o representants de la comunitat per afavorir la comunicació i potenciar els resultats.S’han continuat observant dificultats en l’harmonització de criteris derivada d’una reglamentació molt àmplia i subjecta a múltiples interpretacions. En l’àmbit de l’aplicació de mesures correctores o sancionadores, també s’ha observat una disparitat entre els municipis, situació que fa que sigui necessari avançar en l’elaboració de procediments consensuats.Propostes de futurÉs necessari continuar treballant en la implementació d’instruments que afavoreixin l’estandardització dels criteris i les actuacions dels serveis municipals de seguretat alimentària. Es tractaria de disposar d’espais de treball comuns i d’estàndards de referència, com per exemple guies, procediments, protocols, bases de dades, infografies i altres materials de referència per als tècnics de les administracions locals, així com també per als operadors dels sectors afectats. Aquests materials haurien d’estar disponibles en un lloc al qual hi puguin accedir fàcilment totes les persones interessades. Cal que els materials siguin complets però simples i operatius.S’ha de procurar una estandardització dels criteris i procediments, especialment en l’àmbit de l’aplicació de mesures cautelars i sancionadores per tal d’evitar distorsions.S’ha de treballar en el desenvolupament d’instruments per poder respondre amb agilitat a les necessitats en àmbits emergents com són el dels camions de cuina sobre rodes o el de comerç per internet, ja que es tracta d’operadors respecte dels quals és més difícil exercir el control perquè treballen en diversos municipis.Cal augmentar la transversalitat i coordinació, fins i tot compartint recursos. Ma

Origen: D’on venim i on anem. 10 anys treballant per la seguretat alimentària. Agència Catalana de Seguretat Alimentària

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies